dijous, 3 de desembre del 2015

Herència Inesperada (Premi Sambori)

El 20 d’Octubre de 1998 quan vaig néixer, tenia al meu costat a les dues persones més importants de la meva vida, el meu pare i la meva mare. Però just després de que jo naixes la mare es va començar a trobar malament un dia si i un no,  i això a casa ens va preocupar molt, ja que cada dia el seu aspecte físic empitjorava. Suposo que moltes coses jo no m’ assabentava ja que només tenia mesos, però el record que tinc a la meva ment és d’una dona bonica però molt, molt malalta.
Quan va passar un any d’aquest fets cada cop veia menys a la meva mare, perquè es passava moltíssimes hores a l’hospital.

Després de tres anys la meva mare va morir a causa del càncer. Malauradament no vaig tenir temps, ni records per compartir amb ella, ja que amb aquesta edat molt poca memòria en tens. Però encara que no la coneixia del tot bé, sé que és la millor mare del món. Lògicament després de la seva mort el meu pare es va ocupar de atendrem en tot el que necessitava. Ell fa de dues persones, almenys ho intenta, perquè ningú pot substituir a una mare i menys a la meva.
Cada dia penso com seria la meva vida al seu costat. A vegades em passen coses que potser les hauria compartit amb ella. De tant en tant, em fa vergonya preguntar al pare sobre “coses de dones”.
Quan tenia 15 anys vaig haver d’anar al metge per fer-me una revisió perquè sentia molèsties al pit dret i quan aixecava el braç em feia mal.
El metge em va dir que era un tumor però no sabia si era cancerigen, llavors em van fer moltes proves, infinites proves.

I al cap de poc temps els especialistes ens van explicar que tenia càncer del pit. La veritat és que en aquell moment em vaig quedar molt sorpresa, perquè no sabia que fer ni que dir. Però això no era tot, em tenien que treure un pit per tal que el tumor no s’expandeixi.
Al cap d’ un mes vaig sortir del quiròfan pensant que avui començava el primer dia de la resta de la meva vida o almenys del poc que em quedava.
Se que a partir d’ aquell dia tot els meus dies, tot el meu entorn canviaria, però no  tinc moltes esperances per dir que serà bo el que m’espera. Per això, intentaré fer tot el que pugui fins que el meu cos m’ho impedeixi.

Si de tot aquest aconteixement, trec la part positiva, potser és la millor herència que hagués pogut rebre de la meva mare, ja que potser demà o d’aquí un any podré gaudir tot el temps que vaig perdre, per estar amb ella.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Tendre i Afectuós

No m'agrada estar exposat en aquesta botiga. Vull que algú que passi pel meu davant vegi que en sóc de simpàtic i que de seguida vulgui portar-me a casa. Que vulgui i tingui la necesitat d'estar amb mi. Sóc molt afectuós i crec que sóc el típic regal que tots els nens i nenes han tingut algun cop.
No sóc car i no entenc per què ningú em vol comprar, penso que es divertirien molt amb mi. I d'aquesta botiga, ja que està plena d'exemplars com jo, sóc el més útil. Puc escoltar-te, mimar-te i abraçar-te quan més ho necessites.
Si algun dia algú em compra, desitjo que em cuidi com jo ho faria amb ell. I que si surten joguines millors que jo, sempre tingui temps per mi.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

El porquet lleig

Heus aquí que en una granja a les vuit del vespre va parir una porqueta quatre cries. I d'aquestes quatre al cap d'un temps, quan van créixer, una d'elles es va esdevenir la rebutjada, ja que no tenia la mateixa aparença i el color de la seva pell era més fosca de l'habitual.
A mesura que passava el temps, els seud germans i la seva mare s'allunyaven més d'ella. Per tant, cansat de ser rebutjada, ella va decidir marxar i ser feliç.
Finalment, la porqueta es va convertir en un grandiós porc senglar i potser el destí, la seva família el va tornar a buscar després de saber que el seu físic havia canviat.

Un xic sobre la Mel

Sóc la Melanie, tinc catorze anys i vinc de l'Equador. Aquest estiu he fet cinc anys aquí, a Espanya. Sóc una persona molt riallera, treballadora, molt intel•ligent i m'agrada ajudar al qui ho necessiti.
Fa tres anys que vaig començar a jugar vòlei i em sento molt a gust, ja que és un esport d'equip. També faig anglès extraescolar perquè m'agraden molt els idiomes i sempre estic oberta a apendre coses noves.
Voldria estudiar la carrera de Biologia perquè m'agraden molt els animals, però sobretot els aquàtics. O alguna carrera que tingui a veure amb la ciència aquàtica.
M'encanta sortir amb els meus amics, però amb una persona en especial, l'Ana. La puc considerar la meva millor amiga, perquè hem compartit 5 anys juntes. M'agrada llegir llibres romàntics o bé de ciència ficció.
M'agrada escriure quan he de fer alguna feina de l'institut, però si no, no tinc la necessitat de fer-ho.